>> La canción de la semana

Semana 16 / 2013
Les Deesses Mortes: “Els Marbres”

  
Envía Envía
Imprimir Imprimir

Noticias relacionadas

Etiquetas

, , , , , , , ,

Las lápidas están hechas de mármol y lo de este sábado 16 de febrero a las 20.00 en el Paranimf de la UJI será un homenaje con tintes de fiesta y celebración, sí, pero también de funeral al mismo tiempo. Porque, conforme explicó el propio grupo en la entrevista que les hicieron los músicos participantes, el espectáculo Els altres canten Les Deesses Mortes, organizado por el Servei d’Activitats Socioculturals de la UJI y Nomepierdoniuna, pondrá el punto y final a cinco años de aventura “sin ánimo de lucro, orientada a crear, dinamizar y disfrutar de la música”, conforme les gusta decir a ellos. “Els Marbres” es de las pocas canciones de Les Deesses Mortes que cumplen el canon: es la última del disco y suena a despedida; como dice la propia letra, a vals de los errores con el que ya teníamos bastante. Los alicantinos Arthur Caravan serán los encargados de interpretarla en directo con el poeta y compositor Hugo Mas de cantante. La cítara y el laúd grabados por Jordi Montesó en el disco se convertirán, probablemente, en capas de guitarra eléctrica. Seguro que será una tempestad purificadora.

“Els Marbres”

Tempesta de marbre
t'amagues dins l'horitzó.
Qui coneix les bèsties
controla l'ambició.

Em vaig fer desaparèixer
i es va parar el món.
Amb el vals de les errades
ja en teníem prou.

Tomba la vivència
del ben sagrat redemptor.
Víctima propera
fes-me viure de nou.

Vas saltar dins el cràter
envoltada de raó,
amb les marques fins les entranyes,
massa prop del meu cor.

Tempesta i encara estàs bé,
tempesta i encara estic bé.
Tempesta i encara estàs bé,
tempesta i encara estic bé.

Em vaig fer desaparèixer
i es va parar el món.
Amb el vals de les errades
ja en teníem prou.

Tempesta i encara estàs bé,
tempesta i encara estic bé.
Tendresa i encara estàs bé,
tendresa i encara estic bé.
Tendresa i encara estàs bé,
tinc pressa i encara estic bé.
Tens presa i encara estàs bé,
tempesta i encara estic bé.

“Los Mármoles”: Tormenta de mármol te escondes dentro del horizonte. Quien conoce las bestias controla la ambición. Me hice desaparecer y se paró el mundo. Con el vals de los errores ya teníamos bastante. Tumba la vivencia del bien sagrado redentor. Víctima cercana hazme vivir de nuevo. Saltaste dentro el cráter rodeada de razón, con las marcas hasta las entrañas, demasiado cerca de mi corazón. Tormenta y todavía estás bien, tormenta y todavía estoy bien. Tormenta y todavía estás bien, tormenta y todavía estoy bien. Me hice desaparecer y se paró el mundo. Con el vals de los errores ya teníamos bastante. Tormenta y todavía estás bien, tormenta y todavía estoy bien. Ternura y todavía estás bien, ternura y todavía estoy bien. Ternura y todavía estás bien, tengo prisa y todavía estoy bien. Tienes presa y todavía estás bien, tormenta y todavía estoy bien.

Arthur Caravan. Foto: Ivan Guerola.

Deja un comentario

He leído y acepto el Aviso Legal

Puedes consultar el tratamiento que hacemos de tus datos y la forma de ejercitar tus derechos en nuestra Política de Privacidad,