La Gossa Sorda s'ha consolidat com un dels grups de referència de la música en valencià, amb un so que fusiona ska, rock, reggae, punk i instruments tradicionals.
La Gossa Sorda no ha tornat per a celebrar el passat. Almenys, no només. El grup de Pego es va acomidar dels escenaris l’any 2016 després de dues décades de concerts, deixant en la memòria un repertori que mai ha deixat de ser cantat. Ara, la banda valenciana ha decidit tornar als escenaris amb la mirada posada en el present. Ho ha fet amb una única cançó nova: "A Tornallom", un tema que naix arran de la dana del 29 d'octubre, però que amplia el focus per parlar del moment polític i social que viu el País Valencià. Entre la denúncia i l'esperança, la cançó reivindica la necessitat de continuar organitzant-se, sembrant i defensant allò que és de tots i totes.
En aquest context, l'única parada de la gira a les comarques de Castelló és al XLVII Aplec dels Ports, on actuaran el pròxim 25 de juliol a Villores en un concert amb entrada. La banda, que ha volgut reencontrar-se amb tot el territori valencià, ha trobat en l'Aplec l'espai més coherent per fer-ho a la provincia, per la vinculació que ha mantingut amb aquest moviment al llarg de la seua trajectòria.
"Espere que la gent s'emporte un bon record del grup i dels moments que hem viscut junts. Però també m'agradaria que aquesta gira deixara piles per continuar lluitant per un país i una societat millors", manifesta Josep Nadal. El vocalista de La Gossa Sorda reflexiona sobre com està sent aquesta tornada, el paper de la música en el context actual i la vigència d’unes cançons que, una dècada després del seu comiat, continuen trobant noves generacions que les fan seues.
>Si bé molts de vosaltres no heu baixat dels escenaris en estos deu anys, com ha estat tornar a tocar com La Gossa Sorda?
La veritat és que està sent molt emocionant. Encara estem dins de l'huracà i vivint-ho tot molt ràpidament, amb molta feina, però també amb la immensitat dels concerts. Pràcticament tots hem continuat vinculats a la música durant aquest temps, encara que alguns hagen passat més temps sense tocar. Retrobar-nos ara ha estat molt interessant, perquè continuem sent la mateixa gent, però amb tota l'experiència que hem acumulat al llarg d'aquests anys. De fet, hi ha moments en què fa la sensació que no hem parat mai, com si haguérem continuat tocant tot aquest temps, perquè ens entenem molt bé i ens posem d'acord molt fàcilment.
>Quan una banda torna després de quasi una dècada, sovint ho fa moguda per la nostàlgia. En el vostre cas, semblava més una necessitat de tornar a prendre partit. Diríeu que aquest retorn ha mirat més cap al present que cap al passat?
Sí. Nosaltres teníem clar que, si tornàvem, havíem d'emmarcar-ho dins del que està passant ara mateix, del present. Al cap i a la fi, és el que sempre ha fet La Gossa Sorda. Entenem que moltes de les nostres cançons continuen plenament vigents i aquest és el missatge que volíem transmetre.
Només hem publicat una cançó nova, però la idea de la gira és parlar, sobretot, del present. Per això hem titulat la gira A tortallom, i estem col·laborant amb més de trenta col·lectius socials. Per a nosaltres era important que aquesta tornada tinguera sentit en el context actual. Quan es parla d'habitatge, de llengua o d'educació, intentem portar totes aquestes qüestions també als concerts i integrar-les dins del directe. Ara bé, la nostàlgia és inevitable i tampoc la volem demonitzar. Qui vulga vindre per reviure aquelles cançons, també és benvingut.
"M'agradaria que la gira servira per animar la gent jove a tirar endavant, a expressar-se, a fer coses compromeses i a implicar-se amb el que tenen al seu voltant. Que vegen que es pot donar la cara, estar al costat de la gent de baix i, al mateix temps, fer les coses de manera professional"
>En cap moment vau sentir la necessitat de publicar un disc nou?
Més que una necessitat, és que no ens plantejàvem fer un disc perquè no tenim temps. Tots tenim molta feina i, des del principi, aquesta tornada la vam concebre com una cosa puntual. Fer un disc implica molta més dedicació i, encara que la gira només dure mig any, ja suposa molta feina. Si, a més, haguérem volgut acompanyar-la d'un disc que estiguera a l'altura del que esperem de La Gossa Sorda, probablement no hauríem tornat mai.
>Amb quina cançò de La Gossa Sorda et sents més connectat actualment?
Diria que "La nostra sort". Amb tot el que està passant, com la vaga del professorat, és una cançó que continua molt d'actualitat. Forma part de l'últim disc (La Polseguera) i, tot i els anys que han passat, continua parlant de qüestions molt presents. Al final, és una cançó que defensa moltes coses, però sobretot els serveis públics, la sanitat i l'educació. I, precisament, estem vivint un moment en què tot això torna a estar en joc.
>Després de quasi una dècada, ha canviat la manera com enteneu la música i el sector respecte del 2016?
Sí, ha canviat. La veritat és que, durant aquests anys, el sector de la música en valencià s’ha enfortit un poc, però després del canvi de govern a la Generalitat, i en molts ajuntaments, hi ha hagut una altra baixada.
A nivell artístic, per sort, han passat moltes coses bones. Hi ha molta gent jove apostant per fer música en valencià, i això és una molt bona notícia. Però, en general, el panorama ha canviat molt moltíssim i això també té una correlació amb la música que s'està fent. Deu anys després, sí que veus les diferències. Fa poc vam estar al Cabró Rock i tots els grups del cartell eren molt diferents del nostre. Fa uns anys això no hauria sigut així. Hi hauria hagut més bandes del nostre estil. Ara, en certa manera, erem els estranys dins de la programació.
>Recenments artistes, especialment vinculats al col·lectiu LGTBIQ+ com Fades, han estat objecte d'atacs o d'assetjament. Teniu la sensació que hi ha un clima més hostil que anys enrere?
En part sí. Hi ha determinats sectors de la societat que abans callaven o sentien una certa vergonya a l'hora d'expressar segons quins discursos, i ara ho fan amb total normalitat i, fins i tot, amb orgull. Això fa que grups com Fades estiguen molt més exposats, i des d'ací els volem mostrar tota la nostra solidaritat.
En el cas de La Gossa Sorda, no hem tingut especialment aquesta sensació de gran hostilitat, no hem viscut cap situació personalment. Ara bé, sí que ens va arribar la denúncia d'una agressió trànsfoba en acabar un dels nostres concerts i això demostra que encara queda molta feina per fer.
>L'Aplec dels Ports ha estat present en la història de La Gossa Sorda. Què representa per a vosaltres que un dels últims concerts de la gira siga precisament ací?
Per a nosaltres és molt important. Quan vam començar a plantejar la gira, la idea era fer només tres concerts; després van passar a ser cinc i, finalment, s'ha convertit en una xicoteta gira fins a l'octubre. Des del principi, però, teníem clar que volíem repartir-la territorialment i que havíem de passar per les comarques de Castelló. Pensant-ho bé, l'Aplec dels Ports era el lloc ideal. Des del primer moment hi ha hagut molt bon enteniment amb l'organització. A més, sempre hem donat suport a aquest teixit associatiu i als aplecs; nosaltres mateixos també hem participat en l'Aplec Arrels, a la Marina Alta. Per això estem preparant aquest concert amb molta consciència i amb moltes ganes que siga una actuació especial i molt interessant.
>En els concerts també us acompanyen la castellonenca Anna Millo i Alba Terol (Tito Pontet). Com encaixen dins l'univers de La Gossa Sorda?
D'una manera molt natural, molt bé. És una passada escoltar les cançons amb les seues veus i n'estem molt contents. Des del principi ens semblava interessant reforçar el grup vocalment amb veus femenines i donar-los un cert protagonisme. I, personalment, m'encanta veure les lletres que he escrit cantades per elles.
La cantant castellonenca Anna Millo explica què està suposant per a ella formar part del retorn de La Gossa Sorda:
"Participar en aquesta gira és, per a mi, un honor immens que es va materialitzant a cada concert, tot i que encara em costa creure-m'ho. He crescut musicalment i políticament escoltant La Gossa Sorda, i poder compartir amb ells tant l'escenari com tot el que passa fora d'ell és una de les coses més emocionants que he fet mai. És un moment que guardaré sempre i al qual tornaré amb molt d'orgull per haver-lo pogut viure."
Ver esta publicación en Instagram
>I què vos està sorprenent més d'aquesta gira: la gent que ja era fa deu anys i continua ahí o tota aquella que ha aparegut nova?
La veritat és que ens sorprén tot. Per una banda, ens fa moltíssima il·lusió retrobar-nos amb gent que feia molts anys que no vèiem. Han passat deu anys o més, però, quan ens tornem a trobar, sembla que no haja passat el temps. Però també és molt interessant veure tota la gent nova que ha aparegut. Hi ha persones que no ens havien vist mai en directe o que, senzillament, no ens coneixien. Aquesta gira també està sent una bona oportunitat per arribar a un públic al qual fins ara no havíem arribat.
>La gira acaba en octubre. Quan baixeu definitivament de l'escenari, què us agradaria que haguera deixat aquesta tornada?
Espere que la gent s'emporte un bon record del grup i dels moments que hem viscut junts. Però també m'agradaria que aquesta gira deixara piles per continuar lluitant per un país i una societat millors.
D'altra banda, a nivell més musical i de militància cultural, m'agradaria que servira per animar la gent jove a tirar endavant, a expressar-se musicalment, culturalment i políticament, a fer coses compromeses i a implicar-se amb el que tenen al seu voltant. Que vegen que es pot donar la cara, estar al costat de la gent de baix i, al mateix temps, fer les coses de manera professional. Crec que aquest és el missatge que hauria de quedar. A voltes veiem que els grups que tenen una actitud més semblant a la nostra, especialment la gent jove que comença, ho tenen més complicat ara que fa deu anys. Hi ha bandes que han tocat amb nosaltres durant aquesta gira que també ens ho diuen. En aquest sentit, ens agradaria deixar constància que aquesta també és una via correcta.
"Aquesta tornada la vam concebre com una cosa puntual. Si, a més, haguérem volgut acompanyar-la d'un disc que estiguera a l'altura del que esperem de La Gossa Sorda, probablement no hauríem tornat mai"
