He tingut la sort de seguir aquest miracle des dels seus inicis i puc afirmar amb rotunditat que Nomepierdoniuna és una de les publicacions culturals més interessants i que més admire de quantes conec. Ho dic així de clar perquè, des del seu naixement l’he tinguda com a referència i font de documentació en el meu treball comunicatiu. A l'hora de buscar referències d'esdeveniments culturals, informació sobre grups musicals (en especial les bandes locals, què ben tractades estan!), per a donar a conéixer les activitats que ajude a promoure i difondre, o simplement per a saber què passa culturalment en una ciutat que va arribar a tindre l'índex d'atur més baix de l'Estat, una quantitat d'immobiliàries gairebé superiors a la de bars i cafeteries, i que des de finals dels 70 (fruit de la riquesa que va generar la indústria ceràmica) va donar una generació de persones despertes, actives i molt permeables a la cultura pop-rock-mod... amb una efervescència cultural realment extraordinària, en especial, la musical.
El webzine NMPNU ha sigut en bona part hereva d'aquella energia i ha mantingut viva la cultura en la ciutat de Castelló i la seua zona d'influència, actuant de corretja de transmissió del moviment cultural entre els creadors i les institucions generadores i el públic receptor. Qualsevol de les activitats que presenta un mínim d'interés, un concert, un espectacle una exposició, etc., surt reflectida en NMPNU amb criteri periodístic, amb perspectiva cultural, i ben documentada visualment. I tot això elaborat per persones amb noms i cognoms, que viuen i es creuen el fenomen cultural i el comuniquen amb sensibilitat i rigor. Eixa és tal vegada la manera més adequada de construir una ciutat amb trellat i que mira al futur. Es comença per ahí, amb eixe posicionament i eixes intencions. Després calen els mitjans per a poder-ho dur a terme i fer-ho créixer. Mai al contrari.
Qui açò escriu, ha conegut de prop moments molt contrastats en la història cultural recent de Castelló, amb l'especial dècada portentosa de malbaratament econòmic i excessos entre 1998 i 2008, quan els diners semblaven baratíssims i es podien permetre concerts exclusius de centenars de milers d'euros. I els anys posteriors a 2008, quan la crisi va arrasar amb el fràgil entramat cultural que començava a traure el cap. Per això, dedicar-se professionalment a la comunicació cultural després de 2008 i haver arribat on ha arribat una publicació com NMPNU, té quelcom de miracle que mereix tot el respecte i reconeixement envers les persones que ho fan possible: David Hernández, Asun Pérez, Manolo Bosch, Adrián Tomás Samit, Carme Ripollès, Pau Bellido, Ángel Sánchez, Adam Brenes, Dani Alonso, Julián Gómez. A tot(e)s vosaltres, moltes gràcies per construir cada dia el nostre relat cultural.
Armand Llàcer es productor y comunicador cultural, además de coordinador general y responsable de comunicación de la Fira Trovam!-Pro Weekend.