Música >> Portada

Carles Santos, artista universal i home del poble

Carles Santos, genial músic i home de poble, del seu Vinaròs. Admirat i estimat. Toni Valesa, director artístic del Paranimf de l'UJI -entre altres- recorda per a Nomepierdoniuna la figura d'un personatge irrepetible i afegeix una sucosa biografia cronològica.
Envía Envía
Imprimir Imprimir

Noticias relacionadas

Etiquetas

, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Carles Santos. Foto: Carme Ripollès.

“S’ha mort l’home del piano”. S’ha mort o s’ha tornat invisible per riure‘s de nosaltres, pobres mortals, amb la seua fina ironia? Pot ser això dóna explicació al descarrilament a Vinaròs d’una barca al mig d’una rotonda dies arrere.

Santos és un artista universal indiscutible, però un home del poble merescudament estimat, per això és fàcil trobar persones de tots els àmbits que et parlen d’ell. A la benzinera de prop de la Universitat, la xica encarregada de la caixa: “Quin despago lo de Santos, no sabia que estava malet”. A la botiga de pintures on vam comprar la pintura per intervindre un piano negre amb el roig viu que vessava gota a gota d’un bidó, en entrar em diuen: “S’ha mort l’home del piano, ho he vist a la tele. Sabia que havia fet moltes coses, però no tantes! Quin home més gran!”. Tothom recorda eixa naturalitat de la seua bonhomia.

La desaparició de Carles Santos ha generat en les arts escèniques un forat còsmic d’incalculables dimensions, difícil de descriure. Si ell va dir La meua filla sóc jo, qui transitarà ara els seus camins? Rugirà enfurismada La pantera imperial notes de Bach per la seva absència i ja pot bramar la tramuntana brama que brama, de la seua Tramuntana Tremens, que Santos és irrepetible. Amb els seus espectacles ha recorregut el món, tant podia estar a Vinaròs menjant-se tranquil·lament uns musclos poc fetets, com a ell li agradaven, com tocant el piano a la Biennal de Sydney o tornant a sa casa que està al carrer Carles Santos, un fet que també li va generar més d’una curiositat. Explicava com va anar a renovar-se el carnet d’identitat a l’antiga oficina de la Policia Nacional en la Ronda Magdalena i va tindre esta conversa amb el funcionari:

-¿En qué calle vive?

-En la calle Carles Santos.

-Cómo se llama no, que en qué calle vive.

-Ya se lo he dicho, en la calle Carles Santos de Vinaròs.

-No me vacile,

-¿No se lo cree? Llame al alcalde, aquí tengo su teléfono.

Al final, després de diverses explicacions, es van entendre i Santos va aconseguir renovar el carnet, però ací no va acabar la cosa. En eixir de l’oficina del DNI, mentre creuava el carrer es va assolar la paret de la comissaria que donava a la plaça Illes Columbretes. Davant l’incident, Santos va recular a interessar-se per la salut de qui l’havia atès. No hi havia danys personals, només una gran polseguera. Ell, amb el carnet a la butxaca, cap a Vinaròs i a la policia de Castelló els van fer una comissaria nova a l’altra punta de terme. Aquest fet bé podria considerar-se una metàfora de la seua manera de fer i viure amb naturalitat però a lo gran. Sempre des de la genialitat, als 5 anys ja tocava el piano, als 14 havia acabat la carrera al Conservatori del Liceu, al poc de temps va deixar aquest instrument  per comprar-se una Norton de 900 centímetres cúbics. Després va tornar definitivament al piano i a les arts escèniques per assolir cims artístics que sols ell ha pogut coronar. Admirava la música del segle XVI, en especial la de Tomás Luis de Victoria, a qui considerava un dels més grans músics del Renaixement.

En Nova York va entrar en contacte amb John Cage i altres membres de les avantguardes artístiques del moment. En maig de 1978 dóna un concert al Carnegie Recital Hall de Nova York amb peces de compositors del segle XX i després decideix donar el pas a interpretar les seues composicions. Edita Voicetracks. La seua relació amb Joan Brossa és fonamental en la seua carrera dins de la música, el teatre, el cine i la fotografia.

A Castelló vam tindre la sort de poder vore al Teatre del Raval l’obra Té Xina, la fina petxina de Xina, estrenada a Barcelona amb la soprano Carina Mora, l’actor Pep Cortés, la ballarina Àngels Margarit, els ballarins Toni Jodar i Ramon Colomina i una gallina que passejava lliurement per l’escenari. Després vindrien Arganchulla Arganchulla Gallac, La pantera Imperial, Ricardo i Elena, L’adéu de Lucrècia Borja, Maquinofobiapianolera i l’exposició de pianos intervinguts a la Universitat Jaume I, de la qual és Medalla d’Honor. També ha interpretat concerts, com a solista o acompanyat. Però la major part de la prolífica obra de Santos només s’ha pogut vore més enllà de les nostres terres, on dins del seu art ha fet les accions més sorprenents:

  • Pujar i baixar les Rambles de Barcelona arrossegant un piano.
  • Llançar un piano al port de Barcelona des de l’alçada d’una grua en el film El silenci abans de Bach, on va col·laborar activament amb Pere Portabella com en tantes altres vegades.
  • En Agramunt, homenatjant a Guinovart, li pegava foc a una falla feta amb 14 pianos, entre coca de recapte i al cant de que el tarró d’Agramunt és l’hòstia.
  • Fusionar en un concert la música del piano amb una moto pilotada pel campió del món de trial Adam Raga a l’espectacle Ebrofalia copulativa en la Fira del Llibre de Francfort en 2007, on també va convertir el piano i el seu propi cos en pista de ball per a la coreógrafa Sol Picó.
  • Despenjar-se amb una grua del sostre del Circo Price tocant el Piano.

i així podríem emplenar planes i planes, però qui pense que tot açò estava fet per extravagància, no ha entès rés, fins els més mínim detall sempre ha estat minuciosament estudiat i amb una professionalitat absoluta fins aconseguir el Santos en estat pur.

Algú haurà de fer, un dia o altre sense dilatar-ho massa, la recopilació de tot el que ha fet Santos per a que en un futur estiga a l’abast de tothom.

NOTES BIOGRÀFIQUES DE CARLES SANTOS VENTURA 

1940

  • Neix a Vinaròs i als 5 anys comença a tocar el piano, formant-se al Liceu i posteriorment a Suïssa amb Harry Datyner.

1966

  • Estrena de la 'Suite Bufa: acció musical' de Joan Brossa amb música de Mestres Quadreny al festival SIGMA de Bordeus.

1967

  • Realitza els films 'L'àpat i L'espectador'. 'Habitació amb rellotge'. 'La llum'. 'Conversa'. Produïts per Pere Portabella. Col·labora en el film 'No compteu amb els dits' de Pere Portabella, on interpreta al piano música de Mestres Quadreny.

1968

  • Compon i interpreta 'Concert irregular', acció musical de Joan Brossa -estrenat a Sant Pau de Vença, Barcelona i Nova York per commemorar el 75è aniversari del naixement de Joan Miró-, per encàrrec de la Fundació Maeght.
  • Becat per la Fundación Juan March es trasllada a Nova York on entra en contacte amb John Cage i treballa amb diferents artistes de l'avantguarda musical nord-americana.

1973

  • Participa en Informació d'Art Concepte 1973 a Banyoles, activitat que donarà lloc al Grup de Treball, un dels col·lectius més importants de la pràctica conceptual a Espanya.
  • 28 d'octubre. És detingut mentre participa en una reunió de la plataforma antifranquista Assemblea de Catalunya i ingressa a la presó model.

1976

  • Des d'aquest any fins el 1979 dirigeix el Grup Instrumental Català, fundat per Josep M. Mestres Quadreny, a la Fundació Joan Miró, amb el propòsit de divulgar la música contemporània.

1977

  • Publica el seu primer disc de piano, 'Carles Santos: piano', que inclou obres de Cage, Webern, Stockhausen, Cowell i Mestres Quadreny.

1978

  • Concert al Carnegie Hall de Nova York amb peces de compositors del segle XX, incloent-hi la seva obra "Piano sol".
  • Direcció musical de 'L'armari en el mar' de Joan Brossa, al Teatre Lliure.
  • Estrena de la seva composició 'Peça per a quatre pianos' al programa de TVE Tot Art.

1979

  • Realitza el film 'LA-RE-MI-LA' produït per Pepón Corominas.

1980

  • Es presenta al Teatre Romea 'L'aperitiu', d'Albert Vidal amb música composta i interpretada per Santos.
  • Concert homenatge a Joan Miró a la Universidad Autónoma de México, on interpreta obres pròpies i es projecten els curtmetratges 'Divertimento' i 'LA-RE-MI-LA'.

1981

  • S'edita a Nova York el seu disc 'Voicetracks'.
  • 14 de maig: Participa al Sound Fight al Bobby Gleason Gym de Nova York (Estats Units).
  • Novembre: Presenta l'espectacle 'Vive le piano' al Musée d'Art Moderne de París (França)..

1982

  • Acció 'Anem, anem, anem a volar pels carrers' de Barcelona, per al programa de TVE Musical Express.
  • Estrena 'Què no donaria jo per una miqueta de sol' amb Pilar Zamora a l'American Center de París (França)
  • Setembre: Estrena 'Beethoven, si tanco la tapa què passa?' a la Plaça del Rei de Barcelona.
  • 29 d'octubre: Estrena 'Minimalet-Minimalot' al Centre Georges Pompidou de París (França).

1983

  • Estrena 'Concert per a piano, dansa i veu' amb Cesc Gelabert, a la Fàbrica, Barcelona.

1984

  • Publica el disc 'Pianotrack'.
  • Estrena 'Té xina, la fina petxina de Xina' al Teatre Regina.

1985

  • 'Cabaret Voltaire', espectacle d'homenatge al moviment dadaista creat per Jordi Benito, Carles Hac Mor i Carles Santos. Transmés per TV3.
  • Estrena de 'La boqueta amplificada', a l'Aliança del Poble Nou a Barcelona.
  • Estrena de 'Roma' al teatre Comtal a Barcelona

1986

  • Rep la Beca Deutscher Akademischer de Berlín i es trasllada a l' Akademie der Künste de Berlín (Alemanya).
  • Publica el disc 'Pertorbació Inesperada'.
  • Concert 'Crèdit Tonal' al Palau de la Música Catalana, amb repertori propi.
  • Estrena 'Misericòrdia Ubach' al Teatre Poliorama
  • Premi Alè Vinarossenc de la Fundació Caixa Vinaròs

1987

  • Estrena 'Arganchulla, Arganchulla Gallac' a l'Akademie der Künste de Berlín.
  • Acció 'Buenos días Madrid' per al programa de TVE Metrópolis.
  • Acció 'Còpula Metronòmica' a la sala Metrònom, Barcelona.

1988

  • Publica a Madrid el disc 'Carles Santos Piano'.
  • Estrena 'Belmonte', de la companyia Gelabert-Azzopardi amb música dirigida i composta per Carles Santos (amb la Banda Simfònica Unió Musical de Llíria).

1989

  • Estrena de 'Tramuntana Tremens' al Mercat de les Flors, Barcelona.
  • Publica 'Five voices' amb Greetje Bijma, Shelley Hirsch, Anna Homler i David Moss a Zuric (Suïssa).

1990

  • Estrena del film 'El pont de Varsòvia', de Pere Portabella, amb música de Carles Santos i guió de Pere Portabella, Octavi Pellissa i Carles Santos.
  • Concert al transbordador de l'Òpera i al Cell Theater de Sydney (Austràlia).
  • Concert 'Belmonte', amb la Banda Simfònica Unió Musical de Llíria al Palau de la Música Catalana.
  • Premi Nacional de Composició de la Generalitat de Catalunya.

1991

  • Estrena 'La grenya de Pasqual Picanya (Assessor jurídic-administratiu)', a la IV Setmana de Música Contemporània a l'Institut del Teatre, Barcelona.
  • Publica el disc 'Belmonte' amb la BS Unió Musical de Llíria
  • Estrena de 'Pi', espectacle de dansa de la cia. Vianants Dansa amb música de Carles Santos.
  • Concert '10 anys', repàs de la seva obra pianística al Teatre Tívoli dins el III Festival de Tardor de Barcelona.

1992

  • Estrena 'Asdrúbila' al Festival Olímpic de les Arts, al teatre Tívoli.
  • Música per la inauguració i clausura dels XXV Jocs Olímpics Barcelona'92.
  • Música per la inauguració i clausura dels IX Jocs Paralímpics Barcelona'92.
  • Composa la música per la “Cabalgata” de l'Expo'92 de Sevilla

1993

  • Concert 'Promenade' amb Xavier Olivé a la Fundació Joan Miró (centenari Joan Miró )
  • Premi Daniel Montorio, SGAE.
  • Premi FAD, Sebastià Gasch.

1994

  • Música per l'obra 'El barret de Cascavells' de Pirandello, dirigida per Lluís Homar.
  • Estrena de 'Roni' per l'exposició despulles inoxidables de Mariaelena Roqué a la Fundació Miró.
  • Actuació als Premis Octubre a València.
  • Estrena de 'La porca i vibràtica teclúria' al Palau de la Música Catalana.
  • Publica el llibre-objecte 'Piano Santos Piano' que inclou el CD 'La porca i vibràtica teclúria'.
  • Premi Ciutat de Barcelona de Música per 'Promenade concert'.

1995

  • Estrena de 'L'esplèndida vergonya del fet mal fet' al Mercat de les Flors
  • Concert al I Cicle de Música contra el Racisme (SOS Racisme) al Teatre Municipal, Girona.

1996

  • Estrena de 'Saó', espectacle de dansa d'Àngels Margarit i María Muñoz, amb música de Carles Santos.
  • Estrena de 'Figasantos-Fagotrop, missatge al contestador: soparem a les nou' al Teatre Poliorama.
  • Concert 'Santos a banda' al Mercat de les Flors amb la Banda Municipal de Barcelona.
  • Premi de Música de la revista El temps.

1997

  • Presentació de 'La veu de la terra', cantata en homenatge a Joan Fuster a la Plaça de Bous de València.
  • Estrena de 'La pantera imperial' a la Künstlerhaus Mousonturm, Frankfurt (Alemanya).
  • Estrena del film 'El pianista', dirigit per Mario Gas, amb música de Carles Santos.
  • Estrena a Barcelona de l'obra 'Désir' de Pierre Chabert amb música de Santos.
  • Premi Ciutat de Barcelona a la projecció internacional de la ciutat.

1998

  • Estrena 'Codi o estigma' al Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
  • Exposició al Museum Fridericianum de Kassel (Alemanya).
  • Premi de la Crítica per 'La pantera imperial'.
  • Rep la medalla FAD.
  • Premi de la Crítica Serra d'Or per 'La pantera imperial'.
  • Premi Herald Angel de l'Edimburg International Festival per 'La pantera imperial'.

1999

  • Acció d'homenatge a Joan Brossa a la Fundació Miró, Barcelona
  • Exposició Grup de Treball al MACBA, Barcelona
  • Música per 'La casa de Bernarda Alba' dirigida per Calixto Bieito.
  • Exposició i acció inaugural de l'Espai d'Art Contemporani de Castelló
  • 'Rierada musical', cercavila amb 400 músics a Reus.
  • Música per 'Hamlet', dirigida per Lluís Homar.
  • Rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya

2000

  • Estrena de 'Ricardo i Elena' al TNC, Barcelona
  • Música per al curt 'Foc al càntir' de Frederic Amat amb guió de Brossa.
  • Acció per al 25 aniversari de la Fundació Miró.
  • Estrena de 'Il Barbiere di Siviglia' de Rossini al XIV Festival Castell de Peralada.
  • Premi de la Crítica per 'Ricardo i Elena'.
  • Premi FAD Sebastià Gasch d'Honor.
  • Premi MAX a la millor composició musical per 'Hamlet'.

2001

  • Estrena de la cantata 'L'adéu de Lucrècia Borja' en el 500è aniversari de la Universitat de València, al Palau de la Música de València.
  • Compon i dirigeix 'Obertura musical per a una biennal', inauguració de la I Biennal de València.
  • Estrena de l'òpera 'L'adéu de Lucrècia Borja' per inaugurar la nova seu del Teatre Lliure a Barcelona.
  • Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya.
  • Premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana.
  • Premi MAX a la millor composició musical i a la millor direcció musical per 'Ricardo i Elena'.
  • Premi Importante del diari Levante.

2002

  • Estrena 'Sama Samaruck, Samaruck Suck Suck', òpera circ, a la Villette, París (França).
  • Estrena 'No al no' al festival d'Edimburg (Escòcia).
  • Premi MAX a la millor direcció musical per 'La Pantera Imperial'.

2003

  • Fill predilecte de Vinaròs.
  • Estrena 'Lisístrata 'a La Nau de Sagunt.
  • Estrena 'El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora' al TNC.
  • Premi MAX a la millor composició musical i a la millor direcció musical per 'Sama Samaruck'.

2005

  • Estrena de 'Transfer' a l'Auditori de Barcelona.
  • Estrena 'La meva filla sóc jo' al Teatre Lliure.
  • Homenatge als Premis Octubre, València.
  • Premi Miquelet d'Honor, Societat Coral Micalet, València.
  • Premi MAX al millor espectacle musical, la millor composició musical i a la millor direcció musical per 'El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora'.

2006

  • Exposició retrospectiva 'Carles Santos. Visca el piano!' a la Fundació Miró.
  • Espectacle 'El fervor de la Perseverança' al Temporada Alta, Girona.

2007

  • 'He de ser castigat per no haver estimat mai ningú', un cicle de sis concerts, Teatre Lliure.
  • Premi MAX a la millor composició musical i a la millor direcció musical per 'La meua filla sóc jo'.
  • Música per 'Tirant lo Blanc', dirigida per Calixto Bieito.
  • Medalla d'or Círculo de Bellas Artes.

2008

  • Premio Nacional de Música, Ministerio de Cultura.
  • Estrena 'Brossalobrossotdebrossat', Teatre Lliure.

2009

  • S'incorpora com a compositor resident al Teatre Lliure.
  • Estrena 'Piturrino fa de músic', Teatre Lliure.
  • Medalla d'or Universitat Jaume I de Castelló.
  • Premi MAX a la millor composició musical i a la millor direcció musical per 'Tirant lo Blanc'.
  • Inauguració del Paranimf de la Universitat Jaume I amb la cantata 'L’adéu de Lucrècia Borja'.

Carles Santos rep la medalla d'or de la Universitat Jaume I de Castelló. Foto: Carme Ripollès.

2010

  • Estrena 'Chicha Montenegro Gallery' al Temporada Alta.
  • Música per l'espectacle 'La lucha libre vuelve al Price', d'Israel Galván.
  • Estrena del film 'El silenci abans de Bach' de Pere Portabella amb guió de Carles Santos, Xavier Albertí i Pere Portabella.

2011

  • Estrena 'Schubertnacles humits' al festival Temporada Alta.
  • Estrena de 'Maquinofobiapianolera' amb CaboSanRoque.
  • 'Morella morellar' amb els xiquets i xiquetes de Com Sona l'ESO, Morella.
  • Premi MAX a la millor composició musical per 'La lucha libre vuelve al Price'.

2012

  • Estrena 'Cantúria Cantada' al festival GREC de Barcelona.
  • Concert de piano sol al Temporada Alta de Girona.

2013

  • Estrena espectacle amb Rossy de Palma al Festival TNT de Terrassa.
  • Intervé a Cabanyal Portes Obertes.

2014

  • Es publica el disc 'Lo bo ve per baix', compendi de l'obra per piano sol de Santos.
  • Concert de piano sol 'Mos de gos', Teatre Micalet, València.
  • 'Cantúria Cantada' al Palau de la Música Catalana.

2015

  • Medalla d'or de la Universitat de València.
  • Exposició 'UNIVERS SANTOS, el fervor de la perseverança', Centre Cultural La Nau, València.
  • Estrena 'Patetisme il·lustrat' al Festival Temporada Alta.

2016

  • 'Cantúria Cantada' amb el Cor de la Generalitat al Palau de les Arts i en gira.
  • Composició i enregistrament del disc 'The Proposal' en col·laboració amb l'Artista Amalia Ulman a la Biennal d'art de Berlín de 2016-Akademie der Künste (Alemanya).
  • Concerts a 4 mans amb la pianista Inés Borràs.

2017

  • Estrena 'Esquerdes, Parracs, Enderrocs', a partir de Joan Brossa al TNC.
  • En fase de producció espectacle per al Teatre Arriaga de Bilbao encarregat per Calixto Bieito.
  • Premi Bankia al Talent Musical.

*Antoni Valesa coordina l'Aula de Teatre Carles Pons de l'UJI i és Director Artístic del Paranimf de la Universitat Jaume I, membre de l'Academia de las Artes Escénicas de España i recentment ha estat nomenat membre de la junta directiva de la Red Española de Teatros Auditorios y Festivales de Titularidad Pública. 


  1. Magnífic resum de l'obra del genial Carles Santos. Moltíssimes gràcies, Antoni Valesa, pel teu amor incondicional a les Arts Escèniques i a tots els que ens hi dediquem. Ningú podria haver condensat tot el que representa Carles amb tanta claredat. Em lleve el barret davant Carles i davant teu. Gràcies, Toni.


  2. Pingback: Espai Menut | Teatro, danza y música al alcance del público familiar

  3. Pingback: El IVC introduce este invierno encuentros con los protagonistas teatrales en el Principal de Castellón | nomepierdoniuna

Responder a Manel Brancal Cancelar la respuesta

He leído y acepto el Aviso Legal

Puedes consultar el tratamiento que hacemos de tus datos y la forma de ejercitar tus derechos en nuestra Política de Privacidad,